De vegades, hi ha llibres que ocupen més de 600 planes que es llegeixen com si fossin contes de poc més de 50. I històries curtes de menys de 100 pàgines que es converteixen en una petita jungla d'esdeveniments, paraules i escenaris pels que saps que, si mai hi tornes a passejar, hi trobaràs racons diferents.
Aquesta és la sensació que a un li queda després de tancar The Heart of Darkness, obra de Joseph Conrad, i primera pedra en aquest humil blog per assolir el repte de The Classics Club. Una novel·la breu, popular per ser la base de la pel·lícula Apocalypsis Now, que em va deixar amb la sensació de tan sols deixar-me palpar la superfície del que l'autor li volia explicar, però que, tot i això, em va generar una estranya fascinació amb moltes de les seves escenes.
La història és aparentment senzilla: el protagonista, a la recerca d'aventures, s'endinsa en una expedició al riu Congo. Allà, rep l'encàrrec de rescatar un dels principals expedicionaris de la companyia per la qual treballa, Mr Kurtz, desaparegut des de fa temps. En Kurtz però és tan inabastable que la seva absència es converteix en pràcticament tot l'eix de la novel·la, en què les seves breus aparicions semblen gairebé un moment oníric, i en què el seu impacte en la resta de personatges (fins i tot en aquells que no el coneixen) és el veritable protagonista de la història.
Tot i que potser no vaig llegir aquesta novel·la en el millor moment per aprofundir-hi, sí que algunes de les seves escenes i descripcions se m'han quedat grabades a foc a la memòria. Espero, però, poder tornar-hi amb més calma en un moment més relaxat de la meva vida i trobar-hi nous matisos i significats, que segurament que senzillament rascant una miqueta més, m'hi trobaré en abundància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada