dilluns, 1 de desembre de 2014

Thursday Next: Perdida en un Buen Libro / El Pozo de las Tramas Perdidas (Jasper Fforde)


Fa temps que vaig comentar en aquest blog la meva primera incursió en l'univers de Thursday Next, la sèrie de l'autor britànic Jasper Fforde situada en un món paral·lel, on la literatura genera fenòmens tan importants que fins i tot hi ha una policia especialitzada en ella, i en què la protagonista té l'habilitat d'endinsar-se dins dels llibres. Llavors, tot i que la premissa del llibre em va agradar, no vaig acabar de connectar amb la seva història i, potser per haver triat l'edició en anglès, em va costar agafar alguns dels jocs lingüístics que tant li agraden a l'autor (puc presumir de tenir un bon nivell d'anglès, però sí, hi ha coses que se m'escapen).

Aquest any, però, he descobert que, o bé els llibres de la sèrie són molt irregulars, o bé per jo disfrutar-ne em cal una certa aliniació dels astres. Sigui com sigui, durant els primers mesos de 2014 la sèrie Thursday Next, ara en edició en castellà, es va convertir en una mena de "comfort books" que em van acompanyar durant un hivern diferent dels altres.

En aquesta retrobada, vaig pràcticament devorar el segon (Perdida en un Buen Libro) i el tercer (El Pozo de las Tramas Perdidas) de la sèrie, quedant-me en els primers capítols del quart (Algo Podrido), de nou per desinterès. Una de les coses que més em van agradar d'aquests dos llibres és que s'incideix molt amb el fenomen de la "metaliteratura": després de la introducció de The Eyre Affair, en què Thursday Next ha de resoldre el segrest de la protagonista del clàssic Jane Eyre de Charlotte Brontë, a Perdida en un Buen Libro Thursday Next s'endinsa en el món dels llibres, descobrint la gran biblioteca, custodiada pel gat d'Alícia en el País de les Meravelles, en què tota la literatura hi viu. I aprenent de la mà de la senyoreta Havisham, de Great Expectations de Charles Dickens, a controlar com viatjar dins dels llibres.

En el tercer volum de la sèrie, en canvi, ens endinsem en el pou de les trames perdudes que dóna nom al llibre, el de les històries en elaboració, a mig fer o que mai veuran la llum per mediocres. I en la invenció d'un nou sistema de "lectura" que fa veure des d'una altra perspectiva el nostre gest de llegir.

De nou, en tots dos llibres, potser la trama és el que interessi menys, i el que més m'ha enganxat ha estat aquest univers paral·lel i, sobretot, aquest món dels llibres que m'ha resultat fascinant. Qui no vol assistir a una reunió dels agents de la ficció a la casa de les germanes Dashwood a Sense and Sensibility de Jane Austen, per exemple? La llàstima, aquesta sensació que tot de nou decau a partir del quart i darrer llibre, tot i que, qui sap, potser algun dia d'aquests ens retrobarem amb l'aliniació correcta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada