IMM III: Sant Jordi 2015

Sant Jordi sigui potser un dels dies més agobiants per comprar llibres, però el descompte i, sobretot, la llum especial de la diada, les parades de llibres (tot i que cada vegada prefereixo més endinsar-me dins de les llibreries per poder mirar més enllà dels títols mediàtics de torn) fan impossible resistir-se. En aquest repàs a les noves adquisicions literàries, però, s'hi han ajuntat també un parell de comandes a Amazon, així que el botí és especialment gran.

Començo pels llibres de la Diada de Sant Jordi. Aquest any m'he moderat i han estat tres, comptant-hi el que m'han regalat. I a la fotografia he afegit l'edició per a bebé d'Alícia al País de les Meravelles, de l'edició en català de la col·lecció britànica Baby Lit (a casa nostra, Mini Literatura, de Coco Books), que ha estat un regal per a la meva filla.

• Nosaltres, de David Nicholls. Aquest ha estat el meu regal de Sant Jordi, prèvia petició meva. D'aquest autor vaig llegir One Day  ja fa algun temps, i tot i que em va deixar sensacions enfrontades, m'ha cridat molt l'atenció aquesta nova novel·la, en què retrata la crisi d'un matrimoni a través d'un viatge per Europa. També és cert que les novetats nostrades enguany no em cridaven gaire l'atenció, així que he preferit anar sobre segur.
• The Cuckoo's Calling, de Robert Galbraith. Per qui no ho sàpiga, aquesta és la novel·la de detectius que va escriure sota pseudònim J.K. Rowling. Abans que es descobrís el secret (cosa que, per cert, va indignar força l'autora de Harry Potter), la novel·la havia aconseguit molt bones crítiques, molt millors que les de The Casual Vacancy, que encara he estat incapaç d'acabar. Ara que a Tarragona tenim fins i tot una petita llibreria anglesa, comprar llibres en anglès ja no és tant estrany.
• A la caza del amor, de Nancy Mitford. L'últim llibre que tinc pendent de comentar de l'any passat és de fet la biografia de les germanes Mitford escrita per una d'elles, Jessica Mitford. I la seva lectura em va recordar que havia llegit molt bons comentaris de les novel·les de Nancy, que és, de fet, l'escriptora de la família, i que s'inspira en part de les seves curioses vivències en les seves històries. 

 Fins aquí els llibres adoptat per Sant Jordi, però dies abans alguns altres llibres van trobar el seu camí cap a la meva bústia:

• El primer d'ells és Landline, de Rainbow Rowell. Aquesta autora nord-americana és molt apreciada, especialment entre els joves lectors, i té la facultat poc habitual de combinar la novel·la per a joves amb la d'adults, si és que de veritat hi ha diferència entre els dos gèneres. Crec que no puc demostrar millor les ganes que tenia de llegir alguna cosa d'aquesta autora que confessant-vos que ja porto mig llibre llegit. A Landline, Rowell parla també d'una crisi matrimonial a través d'un element surrealista: la protagonista, de sobte descobreix que pot trucar al passat i parlar amb el seu marit abans que es convertís en el seu promès. 

• Obro finalment el subapartat llibres de ganxet (estic passant una febre de ganxet força important) amb Around the Corner. Crochet Borders, de Edie Eckman. Es tracta d'un recopilatori de 150 vores per a projectes amb els colors com a protagonistes. Es considera un dels llibres bàsics en la biblioteca de tot aficionat al ganxet.
• I, finalment, una proposta curiosa: Austentatious Crochet, de Melissa Horozewski. Una original proposta que combina literatura i patrons de ganxet, tots ells inspirats en l'obra de Jane Austen, i amb noms que fins i tot fan referència a les obres de l'autora britànica. Tot i que ho vaig comprar forçada per la fórmula matemàtica irresistible de la suma de ganxet i de Jane Austen, he de dir que té dissenys força macos i que segurament acabaré posant-m'hi tan aviat com pugui.

Franny & Zooey (J.D. Salinger)

Un altre Salinger més a la llista de lectures, i una altra demostració de com d'increïble em sembla que aquí tan sols el coneguem per la seva obra més famosa (El vigilant en el camp de sègol) i sigui fins i tot complicat poder trobar alguna altra de les seves obres traduïdes al català i castellà.

Aquesta edició de Franny & Zooey em va seguir des de la llibreria Shakespeare & Company de París. Es tracta de dues històries breus, tot i que connectades de tal forma que pràcticament podrien considerar-se una única història. Totes dues converteixen dues situacions aparentment inofensives i quotidianes en tot un viatge interior als dos personatges que donen nom a l'obra, com una mena de monóleg interior sense arribar a ser-ho.

A la primera història, Franny, una jove universitària, és rebuda pel seu xicot al seu campus per passar el cap de setmana junts. Franny, però, arriba en plena crisi personal, desubicada d'on està i què està fent i sense trobar sentit a res del que l'envolta, i acaba monopolitzant la conversa fins a patir una veritable crisi nerviosa. Tot i que portada a l'extrem, Franny expressa molt bé el sentiment de pérdua que se sent en la joventut, i també d'adult. Com a història, resulta força inconnexa sense el seu complement Zooey, però al mateix temps l'estil, la forma de parlar de la noia, d'anar deixant en evidència tots els defectes del seu xicot... fan que sigui una història especialment entretinguda de llegir.

La segona història, Zooey, se centra en un dels germans de Franny. La jove es troba casa dels seus pares absolutament deprimida, i Zooey manté una conversa primer amb la seva mare i després amb la seva germana per tal d'intentar trobar-li una sortida. Aquí coneixem més detalls de la família de tots dos germans i del misteriós llibre amb què Fanny s'havia mostrat obsessionada en la història anterior. Les dues peces, al final, acaben encaixant com a puzzles per a donar-nos un missatge relativament optimista.

Tot plegat ens arriba a través de l'estil ineludiblement Salinger: diàleg, molt de diàleg, text directe, i aquella forma d'escriure que fa que les coses més quotidianes adquireixin uns tints de transcendència i a vegades de surrealisme, però que al mateix temps ens resulten esfereidorament reals.

Igual que ja vaig dir amb Nine Stories, Franny & Zooey és una novel·la que cal rescatar de l'oblit en què la tenim per aquestes terres i llegir-la. Salinger té moltíssimes coses que us encantaran descobrir més enllà de les peripècies de Holden Caulfield.

The Secret Diary of Lizzie Bennet (Bernie Su y Kate Rorick)

M'encanta que en el repàs a les lectures del 2014 s'hagin ajuntat dos llibres referits clarament a Jane Austen. Després de l'edició en castellà d'alguns dels escrits de joventut de Jane Austen, El Castillo de Lesley, que us vaig comentar l'altre dia, arriba el torn de la modernització de Pride and Prejudice, The Secret Diary of Lizzie Bennet, que no és més que la versió en llibre de la websèrie The Lizzie Bennet Diaries, de la qual ja us vaig parlar aquí i aquí.

La novel·la està escrita pel director, cocreador i principal guionista de la sèrie, Bernie Su, i una de les guionistes principals, Kate Rorick, i és bàsicament el traspàs al paper del vist a la websèrie, però prenent de forma més estructurada la revisió de la famosa novel·la de Jane Austen. Seguint, però, l'esquema d'un diari i, per tant, mantenint la primera persona dels vlogs de Lizzie Bennet, el format llibre permet aturar-se en escenes que el format de vlog feien més complicades: és el cas de les escenes de la boda en què Lizzie coneix a Darcy, la carta que Darcy li escriu després de la seva desastrosa primera declaració, o altres detalls sobre la relació de Jane i Bing Lee, la situació econòmica de la família Bennet, i altres curiositats.

L'estil d'aquest llibre no és, però, el que acostumo a llegir, i per la part dolenta hi pesa que no deixa de ser un guió amb format de novel·la, i que molt sovint es té la impressió d'estar llegint el que Lizzie Bennet senzillament diu en pantalla en algun dels seus capítols. Que està bé, però de vegades es troba a faltar una mica més d'introspecció, ja que un diari secret, com resa el títol, sigui segurament l'espai per aquest tipus de reflexions, no? També em va decepcionar moltíssim que les escenes pivotals amb Darcy siguin transcripcions del vist al capítol (i no és una figura retòrica, directament ho són, tal i com reconeix la protagonista que no vol entrar a descriure-ho).

D'altra banda, com a bona fanàtica de The Lizzie Bennet Diaries, el llibre em va permetre allargar l'experiència de la websèrie i transmetre'm bona part del bon rotllo que em va oferir la seva versió de Youtube. Em va agradar conèixer detalls que a la websèrie directament no es tracten, i vaig trobar encertat que el to del text encaixi a la perfecció amb l'exhibit pels actors durant els capítols. Vaja, que aquesta novel·la podria haver estat una cosa molt desastrosa, i tot i que es dirigeix bàsicament a un públic fanàtic de la websèrie, també pot ser llegit com una modernització de Jane Austen sense necessitat d'haver vist els vídeos, i que segurament resultarà molt més decent que moltes altres seqüeles, modernitzacions i adaptacions literàries que corren pel món.

Nota a banda, però, per a l'excel·lent campanya de promoció que Pemberley Digital va fer del llençament de la novel·la i que va convertir en una necessitat per a molts la seva compra. Van filtrar capítols pivotals per l'aportació de material nou que suposaven, i fins i tot van publicar dos vídeos extres de la sèrie en què ens desvetllaven on estaven Lizzie i Darcy un any després.

Així que, recomanable si us va agradar la sèrie, si no la coneixeu, potser el millor que podeu fer és veure-la i, si després teniu ganes de més, llegir-vos el llibre com a complement.

Enamorada... del meu Kindle

Ja fa força temps que em vaig passar al cantó "fosc" de la lectura electrònica quan em vaig comprar un Sony Reader que m'ha acompanyat força aquests darrers anys. Tot i les limitacions d'aquest model (no tenir un carregador de corrent, la bateria durava cada cop menys i el sistema tenia alguns problemes de lentitud), m'ha estat molt útil per rescatar clàssics en versió anglesa i també per acompanyar-me en moments en què m'era impossible fer servir les dues mans per llegir (sobretot els primers mesos de ser mare).

Ja feia temps, però, que tenia moltes ganes de passar-me al Kindle, i el fet que la bateria del meu Sony no aguantés ja ni un quart de llibre sense necessitar una recàrrega em va decidir a fer el pas. Especialment després que ara fa un any li vaig comprar un a ma mare (pel qual, per cert, ara mon pare i ella es barallen els dies que estan junts a casa!). Com que ella va fer de cangur fins el primer any de la peque, li vaig regalar com a acompanyant en les llargues hores de tren que l'esperaven, i sóc la seva subministradora oficial de llibres (inclosos els Harry Potter als quals ara està súper enganxada... pobra, l'altra dia va acabar Harry Potter i el Calze de Foc i la dona estava desfeta...).

Així que, aprofitant el final del període d'exàmens a la UNED el passat trimestre, un moment que sempre és bo per autoregalar-se alguna cosa a canvi de tantes setmanes d'esforç, vaig encarregar el meu Kindle amb la seva preciosa funda lila. I des de llavors, és el company inseparable de la meva bossa i de la meva tauleta de nit. M'encanta la seva rapidesa per passar planes, la possibilitat d'enviar documents via wifi sense necessitat de cap cable, que el pugui carregar amb el carregador del meu teléfon i tablet, i que em permeti subratllar frases, buscar paraules al diccionari... En definitiva, tot un munt de possibilitats que el meu pobre Sony, que va quedar antiquat ben ràpid, no podia oferir.

Tant m'ha acompanyat el meu Kindle aquestes setmanes que no  m'he pogut resistir a posar-li nom. Així que us presento a Jess. Sí, per Jess Mariano de Gilmore Girls.

Ho sento, no em vaig poder resistir.

El Castillo de Lesley (Jane Austen)

Una de les meves assignatures pendents pel que fa a l'obra de Jane Austen és endinsar-me en el món dels seus escrits juvenils, la coneguda en el terme britànic de Juvenilia. I tot i que tinc la gran i definitiva col·lecció d'aquestes petites obres en versió anglesa preparades al meu llibre electrònic per fer una lectura total, el passat Sant Jordi no em vaig poder resistir a aquesta petita i modesta edició de l'editorial Funambulista en què recull deu obres de joventut de l'autora anglesa. Entre elles, la que dóna nom a l'obra, El Castillo de Lesley.


En primer lloc, he de dir que es fa molt difícil fer un comentari d'aquest llibre. Potser perquè no el vaig llegir en el moment més reposat de la meva vida, però sobretot perquè es tracta sovint d'obres inacabades, de petits assajos del que més endavant seria capaç de formular a les seves novel·les de maduresa. I tot i l'extrema joventut amb què escriu moltes de les seves obres (sí, és d'aquelles lectures que et fa recapacitar què has fet amb el teu temps si de veritat vols arribar a ser l'escriptora que somiaves de petita ser veient el paral·lelisme amb la vida d'Austen), ja s'hi veuen sobretot clares traces d'aquella ironia que tant m'agrada de les seves grans novel·les i que va anar aprenent a dominar com ningú.

Algunes de les històries aquí unides estan inacabades. La majoria són de tipus epistolar (Sense & Sensibility, que va ser la primera obra publicada de l'autora, de fet tenia originalment aquest format, i altres obres menors com Lady Susan segueixen aquest esquema), d'altres són especialment divertides, com la seva inacabada Història d'Anglaterra, i d'altres tot just es queden a mitges quan comencen a interessar-te. Hi ha un punt de dramatisme (també des de la perspectiva romàntica) exagerat en moltes de les històries, cosa normal tenint en compte l'edat d'Austen quan les va escriure (parleu de matisos a una adolescent, per molt que visqui a finals del segle XVIII).

Més que sobre els textos en si, aquesta obra m'ha fet reflexionar sobre què pensaria Austen si sapiguès que en ple segle XXI llegim els seus escrits de divertimento quan era poc més que una nena. Us imagineu les vostres històries escrites a l'institut estudiades a les facultats de literatura d'aquí 200 anys?? (jo em moriria, perquè tinc alguna història d'aquella època que si sapiguès on la vaig guardar, correria a cremar-la). Amb una producció breu i moltes de les seves cartes cremades per la seva germana a la mort de l'autora, és inevitable que els erudits, les editorials i els fans d'Austen llegim religiosament aquestes històries per satisfer les nostres ganes de més, però tot plegat em fa pensar que si l'autora ho hagués sapigut, segurament hauria destruït les llibretes les guardava.

Reflexions personals a banda, i tot i que no hagi estat un llibre del que es gaudeixi especialment llegir-lo, és un exercici interessant per conéixer d'on ve el geni d'Austen i recordar-nos que tot ofici, per molt artístic que sigui, no millora sense el principi de la pràctica. Però millor guardar la pràctica amb discreció i fora de l'abast dels editors, que mai se sap...