dilluns, 13 d’abril de 2015

Enamorada... del meu Kindle


Ja fa força temps que em vaig passar al cantó "fosc" de la lectura electrònica quan em vaig comprar un Sony Reader que m'ha acompanyat força aquests darrers anys. Tot i les limitacions d'aquest model (no tenir un carregador de corrent, la bateria durava cada cop menys i el sistema tenia alguns problemes de lentitud), m'ha estat molt útil per rescatar clàssics en versió anglesa i també per acompanyar-me en moments en què m'era impossible fer servir les dues mans per llegir (sobretot els primers mesos de ser mare).

Ja feia temps, però, que tenia moltes ganes de passar-me al Kindle, i el fet que la bateria del meu Sony no aguantés ja ni un quart de llibre sense necessitar una recàrrega em va decidir a fer el pas. Especialment després que ara fa un any li vaig comprar un a ma mare (pel qual, per cert, ara mon pare i ella es barallen els dies que estan junts a casa!). Com que ella va fer de cangur fins el primer any de la peque, li vaig regalar com a acompanyant en les llargues hores de tren que l'esperaven, i sóc la seva subministradora oficial de llibres (inclosos els Harry Potter als quals ara està súper enganxada... pobra, l'altra dia va acabar Harry Potter i el Calze de Foc i la dona estava desfeta...).

Així que, aprofitant el final del període d'exàmens a la UNED el passat trimestre, un moment que sempre és bo per autoregalar-se alguna cosa a canvi de tantes setmanes d'esforç, vaig encarregar el meu Kindle amb la seva preciosa funda lila. I des de llavors, és el company inseparable de la meva bossa i de la meva tauleta de nit. M'encanta la seva rapidesa per passar planes, la possibilitat d'enviar documents via wifi sense necessitat de cap cable, que el pugui carregar amb el carregador del meu teléfon i tablet, i que em permeti subratllar frases, buscar paraules al diccionari... En definitiva, tot un munt de possibilitats que el meu pobre Sony, que va quedar antiquat ben ràpid, no podia oferir.

Tant m'ha acompanyat el meu Kindle aquestes setmanes que no  m'he pogut resistir a posar-li nom. Així que us presento a Jess. Sí, per Jess Mariano de Gilmore Girls.


Ho sento, no em vaig poder resistir.

3 comentaris:

  1. Me encanta el nombre que le has puesto.Siempre he preferido a Jess antes que a Dean. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y ponerle nombre a un objeto inanimado es tan Lorelai Gilmore :) Qué gran serie...

      Elimina
  2. Aiiii!! Jo també em moro de ganes de tenir un Kindle Paper White!! Però, de moment, el meu Sony Reader (tot i la lentitud) encara aguanta, així que m'estic reprimint!
    I què bo veure que la teva mare s'ha unit al cantó fosc de la força! Jejeje... Pobra, quan arribi al sisè o al setè llibre... Ja m'explicaràs què li semblen!

    ResponElimina