dilluns, 20 d’abril de 2015

Franny & Zooey (J.D. Salinger)

Un altre Salinger més a la llista de lectures, i una altra demostració de com d'increïble em sembla que aquí tan sols el coneguem per la seva obra més famosa (El vigilant en el camp de sègol) i sigui fins i tot complicat poder trobar alguna altra de les seves obres traduïdes al català i castellà.

Aquesta edició de Franny & Zooey em va seguir des de la llibreria Shakespeare & Company de París. Es tracta de dues històries breus, tot i que connectades de tal forma que pràcticament podrien considerar-se una única història. Totes dues converteixen dues situacions aparentment inofensives i quotidianes en tot un viatge interior als dos personatges que donen nom a l'obra, com una mena de monóleg interior sense arribar a ser-ho.

A la primera història, Franny, una jove universitària, és rebuda pel seu xicot al seu campus per passar el cap de setmana junts. Franny, però, arriba en plena crisi personal, desubicada d'on està i què està fent i sense trobar sentit a res del que l'envolta, i acaba monopolitzant la conversa fins a patir una veritable crisi nerviosa. Tot i que portada a l'extrem, Franny expressa molt bé el sentiment de pérdua que se sent en la joventut, i també d'adult. Com a història, resulta força inconnexa sense el seu complement Zooey, però al mateix temps l'estil, la forma de parlar de la noia, d'anar deixant en evidència tots els defectes del seu xicot... fan que sigui una història especialment entretinguda de llegir.

La segona història, Zooey, se centra en un dels germans de Franny. La jove es troba casa dels seus pares absolutament deprimida, i Zooey manté una conversa primer amb la seva mare i després amb la seva germana per tal d'intentar trobar-li una sortida. Aquí coneixem més detalls de la família de tots dos germans i del misteriós llibre amb què Fanny s'havia mostrat obsessionada en la història anterior. Les dues peces, al final, acaben encaixant com a puzzles per a donar-nos un missatge relativament optimista.

Tot plegat ens arriba a través de l'estil ineludiblement Salinger: diàleg, molt de diàleg, text directe, i aquella forma d'escriure que fa que les coses més quotidianes adquireixin uns tints de transcendència i a vegades de surrealisme, però que al mateix temps ens resulten esfereidorament reals.

Igual que ja vaig dir amb Nine Stories, Franny & Zooey és una novel·la que cal rescatar de l'oblit en què la tenim per aquestes terres i llegir-la. Salinger té moltíssimes coses que us encantaran descobrir més enllà de les peripècies de Holden Caulfield.

4 comentaris:

  1. Me l'apunto per llegir-me'l! No m'he llegit el post complet per no llegir spoilers, però tornaré per aquí per comentar-lo després de llegit! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha spoilers!! De fet, no sabria ni com fer-los en aquest llibre... Espero saber aviat la teva opinió :)

      Elimina
  2. A mi m'ha encantat! El vaig acabar fa uns dies i no podia evitar imaginar-me-la com una obra de teatre. Hi ha moments molt tensos, però com dius, tot està tenyit de veritat. A més, és d'aquestes obres que sé que recordaré molt de temps... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Genial, m'alegro que t'hagi agradat!! Has llegit Nine Stories? És el meu favorit de Salinger :)

      Elimina