dilluns, 13 d’abril de 2009

Les patates de l'Àvia Remei


No, que ningú s’enganyi, perquè no tinc cap àvia que es digui Remei ni tingui remotament alguna ascendència catalana en el seu nom. El títol d’aquest post ve perquè l’altre dia es va afegir a la meva col·lecció el darrer llibre de cuina escrit per l’autoanomenada Àvia Remei, en què ens ensenya una sèrie de plats tradicionals catalans i generalment fàcils de fer (és a dir, que no requereixen d’una cuina professional per fer-los).
Com faig amb tots els llibres de cuina, primer vaig fullejar-lo ràpidament buscant receptes que puguessin ser aplicables a les meves habilitats, gustos i infraestructura culinària (és a dir, fora tomàquets, bacallà, ingredients estrambòtics que només es venen a botigues gourmet o supermercats Corte Inglés o que requereixen d’olles exprès i de forns més avançats que el meu de gairebé joguina). Una de les receptes que em va cridar immediatament l’atenció van ser els "Ous sorpresa": unes patates bullides, a les quals es fa un forat al mig, s’hi introdueix un rovell d’ou,es cobreixen de purè de patata i es gratinen amb formatge pel damunt al forn.
Sonava fàcil,així que m’hi vaig aventurar ahir a la nit. I bé, fàcil ho són, però crec que l’Àvia Remei no escriu les seves receptes per la dona treballadora actual que no té la possibilitat de dedicar quatre hores a la preparació del sopar. Primer vaig bullir ben bullides les patates, i, seguint les instruccions, vaig deixar-les refredar en la seva aigua. Us podeu imaginar que gairebé tres quarts d’hora després d’haver-les deixat refredar, l’aigua continuava fumejant, així que com que no tenia ganes d’esperar-me fins a la mitjanit per sopar, vaig optar per treure-les de l’aigua i ficar-les a refredar a un plat.
Després de quinze minuts més d’espera (i les patates seguien calentes, tot i que ja no cremaven) vaig optar per pelar-les i fer-hi el forat necessari. Però no sé si per falta d’habilitat o per temes de temperatura, però cada cop que intentava fer el forat una mica més gran, la patata es trencava. Així que, tot i que els forats van quedar fets i hi cabia un rovell a dins, no vaig aconseguir prou polpa de patata per fer un purè abundant (el proper cop bulliré una patata extra només per fer el purè) i, per tant, les patates no van poder quedar tan temptadorament cobertes com a la portada.
Malgrat tots aquests problemes, el resultat va ser acceptable. Les patates estaven bones i no sabien tant a patata comles bullides normals (no sóc gaire fanàtica d’aquest sabor...), però tampoc puc afegir-la a la llista d’èxits. I eel formatge per damunt els donava un toc d’allò més interessant, i segurament amb més superfície per on posar-se i purè amb què combinar-se tot hagués estat molt millor. Com a mínim, però, hem recuperat la tradició de provar nous plats els caps de setmana. Espero que aquest cop mantingui més el propòsit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada