dimarts, 28 d’abril de 2009

The tales of Beedle the Bard (J.K. Rowling)


Aquest és un dels llibres que em vaig acabar durant la Setmana Santa (en un temps que hauria d’haver dedicat més a estudiar pel nivell D de català, que és com el pes que aquests dies va carregant-se sobre les meves espatlles). De fet, quan van anunciar que el llibre es publicava mundialment no em va fer especial il·lusió. Necesssitava una desintoxicació de J.K. Rowling després dels set Harry Potter (i les seves múltiples lectures on tots hi acabem tornant quan tenim una crisi lectora) i, a més, quan es va fer aquella edició especial de només set manuscrits (a la imatge en teniu una d’elles, ja que les set tenen diferents pedres precioses a les portades), i un d’ells es va subhastar i el va comprar Amazon, ja vaig llegir el resum dels contes inclosos. Total, vaig pensar, pagar deu euros per llegir el que ja sé...
És clar que en això també hi acaben influint els amics i coneguts, i una amiga em va deixar la seva edició en anglès. I bé, si te’l deixen i no l’has de comprar, sí que em feia gràcia llegir-lo (us podeu creure que a la biblioteca de Tarragona no el tinguin en anglès!!??!!). A l’obra hi ha cinc històries escrites teòricament per Beedle the Bard (el Hans Christian Andersen del món potterià dels bruixots) i traduïdes des de l’escriptura en runes per l’Hermione Granger (personatge també de la sèrie Harry Potter). Un dels cinc contes (que són tots molt breus i amb moral inclosa) ja s’havia publicat dins de HP and the Deathly Hallows (on, de fet, se’ns presenta l’obra cultural de Beedle the Bard, que, curiós, no s’havia mencionat en sis llibres anteriors...) i té un component clau pel desenvolupament de la història. La resta, són històries que promouen, sobretot, la convivència entre muggles i bruixots.
El més divertit d’aquesta edició, més que els contes en si, són els comentaris afegits pel professor Dumbledore tant durant les històries com al final de cadascuna. Hi ha moments bastant hilarants. Aquest ha estat un dels afegits respecte les set còpies manuscrites inicials (sis es van regalar a persones vinculades amb la gènesi de Harry Potter, i una darrera es va subhastar per gairebé quatre milions de dòlars). També es gaudeix molt de les il·lustracions de la mateixa Rowling al llarg de tot el llibre, que són força decents.
Beedle the Bard ens permet retrobar-nos amb l’excel·lent capacitat de la Rowling per explicar històries. Té el do d’explicar les coses amb una màgia especial que t’enganxa, i això és quelcom que es té, o no es té. I com són històries tan curtes, clar, no té espai perquè hi surti el seu principal defecte: la falta de coherència a l’hora de construir fils narratius més complexes.
En definitiva, un llibre entretingut per passar un parell d’horetes, recordar el món màgic de Harry Potter i tornar una mica a la infància. Ah, i no cal haver llegit els set volums de Potter per entendre’l, i fins i tot pot ser un exercici molt bo per a gent que estigui començant a llegir llibres en anglès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada