Records del Caire (Egipte I)

El promés és deute i aquí teniu la primera entrega del nostre viatge per terres egípcies que vam fer la tardor passada. Va ser, de fet, un viatge de primeres vegades: primer cop que jo anava a l’Àfrica, a un país no occidental, primer cop al món àrab, primer viatge organitzat per agència cent per cent i, sobretot, el nostre primer viatge amb un grup de iaios d’allò més cansins!! (per ser suaus).
La ruta començava pel Caire, i per arribar-hi vam haver de fer una petita odissea d’avió: de Barcelona a Luxor, on es va baixar el 90% del passatge, i de Luxor al Caire a bord d’un avió mig buit que feia una mica de por... I tot això acompanyat de la que seria el símbol del nostre viatge en grup: l’Antònia, la dona capaç de parlar més i més alt que ningú en aquesta banda del meridià zero!! I d’interrompre totes les explicacions del guia... ¬¬
Només sortir de l’aeroport ja ens van repartir segons l’hotel on ens allotjàvem i, sorprenentment, nosaltres érem els únics que anàvem al Meridien Pyramids, a Giza, a tocar de les piràmides. Un coordinador de l’agència ens va acompanyar en un petit tour en cotxe pel Caire on vam descobrir l’absolut caos de la conducció al Caire (sincerament espectacular), la sensació una mica asfixiant de la contaminació excessiva, els contrastos del carrer, els primers cartells en àrab ":)" i, sobretot, les primeres vistes de la ciutat. Perquè el coordinador ens va fer una introducció a Egipte i el Caire al mateix ritme que el nostre conductor tocava el clàxon i travessava com boig les carreteres. I en arribar Giza, sí, per fi, les piràmides il·luminades de nit... Tot un aperitiu pel que vindria després.
Mitja hora després arribàvem a Giza, i després d’un llarguíssim check-in, a la nostra habitació, enorme i on l’home que ens va pujar les maletes es van entossudir en buscar-nos el canal de TVE internacional (que ens va acompanyar a les nostres tardes de fatiga del Caire). Un sopar ràpid, perquè al dia següent començaven les  emocions fortes.
I així era: primera matinada espectacular de l’estança (i la seguirien moltes...), primer esmorzar també espectacular a l’hotel (aquells pancakes amb sucre...) i primera sortida amb el nostre guia durant tot el viatge, Hossam. La primera parada va ser Menfis, la capital d’Egipte durant l’Imperi Antic, de la qual tan sols es conserva un minimuseu amb dues atraccions: el Ramsès estirat (de fet, abans estava de peu, però com se li va trencar una cama ara està condemnat a aquesta postura) i l’esfinx d’alabastre (on vaig poder descobrir que aquestes bestioles tenen també una cua d’allò més graciosa), a més de conèixer per fi la famosa policia turística, armada fins a les dents i amagada sota els racons més increïbles.
La següent parada va ser Saqqara, la ciutat dels morts durant l’Imperi Antic. Aquí s’aixeca la primera piràmide egípcia, l’esglaonada, que és d’allò més impressionant enmig d’un paisatge àrid que, de sobte, es trenca per deixar lloc a un palmeral impressionant. Després de visitar una mastaba (tomba d’aristócrates) i ser assetjats per primer cop pels venedors de records (que, igual que la policia turística, estan per tot arreu), de nou cap al Caire.
Perquè la maratoniana sessió continuava amb un plat fort: les piràmides de Giza. Sota un sol de justícia, tot i que no tan calurós com ens temíem abans d’arribar, vam poder escalar per la piràmide de Keops (per fora), entrar dins de la de Kefren (moltíssima calor per veure sols una cambra buida...) i perdre’ns una mica entre aquell trosset de desert a la riba del Nil. La visita es completa amb la pujada al mirador des d’on s’aconsegueix la típica instantània de les tres piràmides en línia, i, és clar, la visita a l’Esfinx.
I continuava la jornada de visites. Això sí, abans vam fer un dinar d’allò més bo a un restaurant al peu de les piràmides, amb peixet i arrós deliciós, i cap a la següent parada. Perquè ara tocava una d’aquelles visites diguem-ne "comercials" que són indefugibles en una visita guiada a Egipte. Aquell dia va tocar la botiga de papirs, on l’únic interessant per nosaltres va ser l’explicació de com es converteix la planta de papir en fulls de papir. Sincerament, qui vol un escut del Barça en papir?
Massa cansats per fer res més, vam tornar a l’hotel per dutxar-nos i estirar-nos al llit mentre miràvem la tele (crec recordar que aquella nit eren les eleccions nord-americanes). Després, un sopar, uns quants pastissets àrabs (yum!!) i cap al llit, que al dia següent tocava lluitar contra el trànsit del Caire i, per tant, tornar a matinar!