dimecres, 8 de desembre de 2010

Harry Potter and the Deathly Hallows (Part I)

És curiós que tot i que la nemui sigui la responsable que m'acabés enganxant a la sèrie de Harry Potter, mai no havíem pogut anar al cinema a veure cap de les pel·lícules juntes. Sí que n'havíem vist alguna en DVD a casa seva, però mai no havíem coincidit davant de la pantalla gran, poc després de l'estrena oficial d'una entrega.
En els darrers anys, amb tants quilòmetres i dos continents de pel mig, semblava que seria encara més difícil trencar aquest malefici, però, vés per on, resulta que la meva visita al Japó de finals de novembre va coincidir amb l'estrena de la primera part de Harry Potter and the Deathly Hallows, així que, vam poder aprofitar la coincidència i anar a veure a Nagoya el film. Per tant, el visionat d'aquesta pel·lícula passarà per mi a la història perquè la vaig veure a milers de quilòmetres de casa, subtitulada en japonès i envoltada de japonesos que no van dir ni mu en tota la projecció (no pas com nosaltres).
Tot i que darrerament vaig a veure les pel·lícules de Harry Potter amb la simple curiositat de veure com ho han resolt tot plegat i deixar-me decebre pel que han deixat fora (entenc que adaptar no és ser al cent per cent fidel, però crec que bàsicament s'ha creat molta desorientació amb els darrers films i s'ha provocat molt avorriment entre els no iniciats en l'univers de Potter), he de dir que en aquest cas em va sorprendre positivament. El film és entretingut, aguanta millor el ritme fins i tot que el mateix llibre (la primera part de Deathly Hallows és avorridota, no ens enganyem), i tan sols tinc alguns dubtes amb com s'ha adaptat la visita a Godric's Hollow, que crec que no és ni tan emotiva ni tan terrorífica com ho és sobre el paper.
Per la resta, però, em va agradar l'adaptació, el treball dels actors i, sobretot, la direcció artística, que està molt i molt aconseguida. Això sí, tot plegat té truc: l'adaptació no és més que la transposició, gairebé escena per escena, del que passa a la novel·la. I aquesta és la raó perquè, el setè llibre (molt més prim que el sisè, el cinquè i fins i tot el quart, com a mínim a la meva prestatgeria) s'hagi hagut de dividir en dues parts. El final, de fet, d'aquesta primera part està força més enllà de la meitat del que és la novel·la, però és que hi ha tantes coses claus per al desenvolupament de la història que han quedat fora de la pel·lícula que ara segurament caldrà fer tota una tasca de recuperar històries perdudes en l'últim film.
Tot i alguns peròs (es podria potenciar més la figura de Severus Snape, però això ja és una opinió plenament personal), espero amb força ganes l'estrena de la segona part del film, tot i que això significarà que s'haurà acabat Harry Potter definitivament...
(Per cert, la imatge és una fotografia de com es va rodar l'escena del Silver Doe, una de les meves preferides del llibre, tot i que reconec que a la pel·lícula se'm fa ver una mica curta...).

1 comentari:

  1. Qui t'ho hagués dit que hauries de viatjar 10.000km per poder venir a veure una peli d'HP amb mi, eh? ;)

    ResponElimina