Some Tame Gazelle (Barbara Pym)

Aquesta és la tercera novel·la de Barbara Pym que llegeixo en aquest any, i tot i que de nou el resultat ha tornat a ser força satisfactori, he de reconèixer que m'autoimposo uns quants mesos sense llegir res més d'aquesta autora, o acabaré convertint-me en monotemàtica. Aquesta novel·la va ser la primera escrita per l'autora, abans, doncs, que les altres dues obres que ja he llegit d'ella (Jane y Prudence i Excellent Women), i en aquest cas, ens narra la vida de dues germanes solterones, que viuen en un petit poble a Anglaterra, i la vida de les quals gira especialment al voltant del capellà del nucli i dels seus ajudants.
D'una manera similar a com feia Pym a Jane y Prudence, la història es narra especialment a través del contrast entre les dues germanes (a l'altra obra que comento, ho fa a través de les dues amigues), totalment oposades en la seva relació amb els homes i les seves esperances de futur. I, com sempre, el millor de tot és el to de la narració: són històries en les quals aparentment no passa res, però en les quals aquella ironia per sota de cada línia que fa lluir l'autora et va enganxant plana a plana.
Aquest llibre és el que em va acompanyar en el meu viatge al Japó, ja que és segurament l'ideal per aquest tipus de sortides: lleugeret (en pes), amè de llegir i entretingut. Només té un problema: que se'm va acabar molt aviat i em va obligar a carregar un segon llibre durant tota la ruta per entretenir-me la resta del viatge. Tot i aquests bons resultats, he de dir que, llegint-lo després d'Excellent Women, em va deixar una mica un regust d'estar força per sota de la qualitat d'aquest. Una llàstima, perquè Some Tame Gazelle té moltíssimes coses bones per ell mateix, però ja se sap que les comparacions són odioses...
Aquest és un dels motius pels quals dono a Barbara Pym un merescut descans en la meva prestatgeria, tot i que segur que en uns mesos ens retrobarem amb forces renovades.