dilluns, 23 de gener de 2012

Londres: bicentenari de Dickens i British Library


Tot i que ara sembli gairebé la prehistòria el dia que vaig començar a explicar al nostra escapada nadalenca a Londres del mes de desembre passat, abans de marxar de viatge aquest Cap d'Any vaig prometre que acabaria d'explicar l'experiència britànica. I aquí va el tercer i darrer capítol.

Diumenge el dia es va aixecar a Londres especialment fred. Cotxes glaçats davant de l'hotel, un vent gèlid... però afortunadament també semblava lluir el sol i, per fi, tot apuntava que gaudiríem d'un dia sense pluja intermitent (error!). Així que després d'haver omplert l'estómac amb l'esmorzar tradicional britànic al recer de la calefacció de l'hotel, i després d'haver deixat les maletes guardades a la recepció, vam dirigir-nos del nou al metro per fer una parada a un dels museus de la ciutat que encara no coneixíem: el Museum of London.



El motiu per fer aquesta visita és que feia poc més d'una setmana aquest museu s'havia avançat a la celebració del 200 aniversari del naixement de Charles Dickens amb la inauguració d'una exposició dedicada a la ciutat que el famós autor britànic va reflectir en les seves novel·les i que ell coneixia a la perfecció gràcies als seus passejos solitaris en nits d'insomni. Tot i això, vam arribar força aviat a la porta del museu, així que vam aprofitar per fer un passeig curt, tot i el fred, fins a Saint Paul's Cathedral, on vam poder observar l'acampada de London Occupy que s'hi havia establert en els darrers mesos. Després d'un breu tomb per dins de la catedral per refugiar-nos del fred, el rellotge ja marcava l'hora d'obertura del museu, així que vam desfer les nostres passes i cap a l'exposició de Dickens.

La mostra del Museum of London intenta endinsar-te en el Londres de l'època de l'autor fent ús tant de recursos habituals (mobles o objectes de mobiliari urbà de les residències de Dickens, documents de la seva vida diària o manuscrits de les seves obres), però també de les noves tecnologies. Hi ha un audiovisual força interessant sobre el Londres que veia Dickens, i l'exposició es tanca amb un vídeo esplèndid en què traslladen els diaris de noctàmbul de l'autor a un documental sobre la nit del Londres del segle XXI. Tot això embolcallat en el seguiment dels temes i els successos que van marcar la vida de Dickens.

Després de l'exposició, encara ens va sobrar una mica de temps per veure la col·lecció permanent del museu (que vam trobar força interessant) i, finalment, vam tornar cap a l'entorn de l'estació King's Cross, a unes poques passes del nostre hotel, per dinar. I un altre cop, per desgràcia, sota una pluja emprenyadora. Després de la parada tècnica a un pub irlandès just davant de l'estació, ens faltava encara una darrera visita que, inexplicablement, no havia fet mai: la visita a la British Library.
M'avergonyeix dir que, tot i ser la meva tercera visita a Londres, mai no havia posat aquí els peus. Per desconeixement que existia. Així que si, com jo, sou entusiastes de la literatura britànica o simplement de la literatura en general, no oblideu mai fer aquesta visita que, per si encara us falten motius, és gratuïta.

La visita a la British Library, on també aquests dies es pot veure una exposició sobre la presència del sobrenatural a l'obra de Charles Dickens, té com a plat fort ineludible la sala dels seus tresors literaris, on es poden trobar primeres edicions (com el First Folio de Shakespeare o alguna Bíblia de Guthenberg) i manuscrits d'alguns dels millors autors britànics, com un quadern de relats de Jane Austen o, l'objecte estrella per a mi, el manuscrit de Jane Eyre obert per la pàgina aquella que diu "Reader, I married him...". Em podria haver passat hores mirant només la vitrina on es trobaven aquests dos objectes, tot i que finalment també em vaig deixar arrossegar a les partitures originals de compositors clàssics, a les lletres dels Beatles, a la col·lecció de llibres islàmics... I tantes i tantes coses com hi ha per veure.

Després de passar una bona estona regirant la seva botiga, va arribar l'hora, però, de tornar a l'hotel, recollir les nostres maletes i enfilar de nou cap a l'aeroport de Gatwick. Ara sí, sense més contratemps, ens acomiadàvem de Londres tot i que amb la seguretat que, tard o d'hora, hi tornarem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada