Confesso que he caigut definitivament rendida als peus de la senyora Penelope Lively. Després de dos novel·les seves, i del molt que em va agradar Moon Tiger l'any passat, aquest any li tocava a Consequences, una obra més recent (publicada originalment el 2007) i que és de nou una mostra excel·lent de les habilitats per explicar històries d'aquesta autora britànica.
De nou, Lively se centra en l'ambient familiar, i més concretament en la saga d'una família, per explicar-nos una història d'amor que arrenca d'una coincidència: una trobada al Saint James' Park de Londres mentre dos desconeguts observen asseguts a un banc els ànecs del llac. A partir d'aquesta casualitat, tota la història que resseguirà la història familiar fins a dues generacions més tard se'ns mostra com la conseqüència en cadena d'aquest moment tan senzill a la vegada que màgic. Les tres dones a través de la qual s'articula la narració viuen de forma diferent la recerca de la seva independència i de l'amor real, en una espècie de viatge circular que s'acaba molt a prop d'on comença.
Com ja m'ha passat amb d'altres obres de l'autora, els inicis de la novel·la són una miqueta més durs. Costa introduir-se en la història i costa deixar que et captivi. Però, en quant ho fa, ja no hi ha escapatòria. Igual que Moon Tiger, aquesta és una història de tons molt tristos, tenyida de negra pels efectes de la Segona Guerra Mundial, però en què l'escriptora es permet el luxe d'acabar amb un toc d'esperança que a mi em va fer tancar el llibre amb un bon somriure als llavis, satisfeta del punt i seguit on m'havia dut el viatge de les seves tres protagonistes.
Així que un altre cop (i mai em cansaré de fer-ho), recomano amb tot el meu cor que llegiu a Penelope Lively. Jo aviso que en els propers mesos continuarà apareixent el seu nom per aquest racó de món...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada