Els llibres de Harry Potter són inevitablement uns llibres on sempre es vol tornar. I si et posen una excusa, és inevitable tornar a caure-hi. Aquest any que estem a punt de tancar no ha estat gaire prolífic en quant a lectures i potser dels menys variats des que vaig començar aquest blog, i en gran part és culpa del fet que he dedicat un bon quart del 2012 a aquesta relectura (tot i que he intentat sempre combinar-la amb d'altres llibres nous, arriba un moment que la saga et captura i ja no la pots deixar anar).
L'excusa en aquest cas ha estat una marató de Harry Potter que hem muntat aquest estiu amb alguns companys de la UNED, i tot i que jo em vaig quedar endarrerida i no la vaig acabar fins ben entrada la tardor, ha estat molt interessant no sols revisitar Hogwarts, Diagon Alley i tants altres llocs màgics, sinó fer-ho en companyia de gent que igual que tu se sap de memòria les trames, i d'altres que ho descobrien per primer cop. I poder anar comentant els descobriments i sensacions conforme avançava la trama, encara millor.
Evidentment, de la relectura surto amb una molt bona sensació, la mateixa que el primer cop que els vaig llegir. De vegades som injustos amb els autors que tenen llibres d'èxit, i tot i que Rowling no sigui la millor escriptora del moment, sí que se li ha de reconèixer que és valenta, que és una boníssima narradora i que la saga de Harry Potter no és pas fruit de la improvisació. De fet, abans de començar a escriure el primer de la saga, l'autora es va passar cinc anys planificant tota la sèrie. Per tant, rellegir els set llibres et fa adonar-te encara més de com tota la història sembla estar creada amb la precisió d'un mecanisme de rellotgeria, tenint molt clar ja des de la primera pàgina el que passaria al llarg de tota la saga i al final. Construint de forma progressiva els personatges, i fent diferents clucades d'ulls als lectors més atents i als fans que es troben en plena relectura.
Per a mi aquesta relectura ha estat l'oportunitat també de fer-la sencera per primer cop en anglès. Com veieu a la foto, a casa tinc una barreja d'edicions en català i en anglès, però gràcies als nous ebooks de Pottermore (per cert, una web imprescindible pels fans de Potter, per si algú no ho ha provat encara) he pogut, ara sí, fer-ho al 100% en idioma original.
De conclusions, n'he tret bàsicament les que ja sabia, però reafirmar-se és també una sensació que agrada. Com que per exemple els llibres tercer (The Prisoner of Azkaban i The Half-Blood Prince) són els meus favorits. Que Rowling és genial creant personatges que no són ni blanc ni negre (Snape, que per a mi és el personatge en majúscules del llibre i el gran culpable del seu èxit; o el mateix Dumbledore), però que de vegades peca de fer dolents massa plans (Dolores Umbridge...). Que als llibres quart i cinquè (Goblet of Fire i The Order of the Phoenix) a la narració li costa arrencar al principi, però que ho sap comenpensar amb finals esplèndids. I que no hi ha cap escena millor que l'escena del Silver Doe al setè i darrer llibre (llibre amb què en certa forma m'he reconciliat després que la distància me l'hagués fet veure amb ulls més crítics).
En fi, si hi ha algú que encara tingui les seves reserves sobre la saga, espero ajudar a trencar alguna barrera. Jo no sóc una persona que s'enganxi habitualment a sagues de bestsellers (per exemple, ho vaig intentar amb Game of Thrones i ho vaig deixar desesperada després de 300 pàgines), però Harry Potter és especial i és molt més que un llibre per a nens. I aquest 2013 espero donar-vos també la meva opinió amb la primera incursió post-Potter de la Rowling amb la novel·la per adults The Casual Vacancy.
Em sento orgullosa de poder dir que vaig ser la pesada que et va fer enganxar a aquesta saga :P
ResponEliminaDes de l'agost passat estic fent una relectura dels llibres en japonès, un repte que tenia des que vaig començar a estudiar l'idioma. I ja he començat el setè!
Tot i que són llibres als quals sempre he retornat en moments d'estrès, mai els havia tornat a llegir en ordre de principi a fi. He tornat a llegir per primera vegada des que va sortir publicat en català "The order of the Phoenix", que sempre és el que més m'ha costat (he trigat gairebé mig any!), he redescobert coses que se m'havien oblidat i m'he estat plantejant problemes de trama sobre els quals mai havia parat atenció.
Com dius, no és la millor escriptora del món, però considero que és una història molt humana que, a mesura que vas rellegint amb el pas dels anys va adquirint nous significats.