Excellent Women (Barbara Pym)

Està vist que els llibres de Barbara Pym aguanten molt poc a les meves mans. En quant m'he comprat un, no puc esperar gaire per llegir-lo. I en quant l'he obert, no em durarà més d'una setmana a mitges. Excellent Women és de fet el llibre que des del principi volia llegir de Pym, ja que és considerat la seva millor obra per vàries persones. Però la seva edició en castellà està gairebé desapareguda, i per aconseguir l'anglesa em calia fer una comanda per internet. I com que a l'estiu havia d'anar personalment al Regne Unit, vaig pensar que ja me'l compraria directament allà.
Així que al Waterstone's de Cardiff aquesta edició amb una portada preciosa va caure a les meves mans. Ja sabia que després de com em va agrada Jane y Prudence no trigaria gaire a posar-me a devorar-lo, i, efectivament, en quant vaig acabar amb el llibre que llavors tenia entre mans, va ser de nou el torn de la Pym. I a partir d'allà, a gaudir.
És curiós que m'agradi tant aquesta autora perquè de fet als seus llibres no passa gran cosa, però senzillament m'enganxa moltíssim la seva forma d'explicar les coses, amb una finíssima ironia darrere de cada paraula, i adoro les seves dones imperfectes, sapastres i amb problemes per tenir relacions socials i amoroses normals. I tot allò en un context en què treu el nas dissimuladament la postguerra britànica, i és que en els seus llibres les coses se suggereixen de forma subtil, mai no es diuen directament.
A Excellent Women ens expliquen la història de la Mildred Lathbury, una d'aquestes "dones excel·lents" que, no és una altra cosa que una mena d'equivalent anglesa de la "tieta" catalana: solterona, orfe, que ajuda a tothom, que va a missa, que és la millor amiga del capellà de la rectoria..., però que a les nits es queda sola sopant a casa qualsevol cosa que trobi al congelador. L'arribada d'uns nous veïns al seu bloc, amb els quals comparteix lavabo, suposarà una sèrie de canvis en la seva vida que no sempre seran benvinguts.
I a partir d'aquí heu d'anar llegint per descobrir què passa. Tot i que us he d'advertir que si de veritat voleu saber el final, tot i que el pogueu intuir de les darreres frases de la novel·la, haureu de llegir-vos després Jane y Prudence, on en una conversa casual ens expliquen quin va ser el desenllaç de la història de la Mildred. Unes referències entre llibres que són força habituals a Barbara Pym, pel que es veu.
Així que Barbara Pym no m'ha decepcionat i crec que ja la puc col·locar entre els meus actors predilectes sense por a equivocar-me. Tinc tota la resta de les seves novel·les a la meva llista de desitjos (aquests sí que hauran de ser en anglès, ja que no s'han traduït de moment, pel que jo sé), però intentaré anar-me dosificant. Aquesta és una autora que s'ha de gaudir de mica en mica.
I la lectura d'aquest llibre també m'ha servit per estrenar un altre dels autoregals que em vaig emportar de la visita del juny al Regne Unit: undivertidíssim punt de llibre fet, segons ens indica el seu nom, amb els excrements de les ovelles de Gal·les. No sé si serà veritat o no, però el "Sheepoopaper" és tot un fenomen a les botigues de records gal·leses!