dissabte, 11 de setembre del 2010

Cabaret

Seguint amb les propostes cinematogràfiques dels darrers dies, em quedava pendent de comentar un dels clàssics dels musicals, Cabaret. La vaig agafar en DVD de la biblioteca de Tarragona després d'haver desitjat moltes vegades veure un dels musicals amb més Òscars de la història (la van nominar  10 i en va guanyar 8, tot i que curiosament no el de millor pel·lícula, que se'l va quedar ni més ni menys que The Godfather). És curiós perquè de fet crec que aquest musical ja l'havia vist en tots els formats possibles: en una llunyana visita a Madrid vam veure la versió teatral, inspirada en la dirigida per Sam Mendes a Broadway, i en què la platea es convertia en un cabaret real. I, després, la molt més senzilla però encara més interessant versió de Josep Costa que es va poder veure al teatre Kadish del Prat fa molt de temps, Adéu a Berlín. Aquesta darrera més fidel al llibre original de Christopher Isherwood que va inspirar el musical compost per Kander i Ebb.
I què trobem a Cabaret? Doncs la història que ja gairebé tothom se sap: un professor anglès i una ballarina (a la peli, americana) del cabaret Kit Kat Club del Berlín dels anys 30 inicien una curiosa relació enmig de l'auge del nazisme i l'inici de la persecució dels jueus. És un musical fosc i força trist, on el cabaret no és més que una grollera ironia sobre allò que passa a fora, i amb un final simbòlic (que canvia segons cadascuna de les versions que he vist, tot i per explicar el mateix) que et deixa clavat a la butaca.
La història m'agrada força, tot i que sempre tinc la sensació que no acabo de connectar amb els personatges. I aquest film, tot i tenir a la insuperable Liza Minelli que per sempre més serà Sally Bowles i les magnífiques coreografies de Bob Fosse (que és també el director), ha patit molt el pas del temps. Per nosaltres, que som d'era videoclip, se'ns fa difícil veure com les escenes del cabaret es fan amb aquests plànols tan anticuats.
Tot i l'envelliment, Cabaret és un film que val la pena veure, sobretot si mai he tingut el goig de passar una estona amb el Mestre de Cerimònies, que ningú interpreta com Joel Grey, i que ja us pronostico que serà un personatge que us marcarà per sempre.
Com a propina, us deixo la meva coreografia preferida, una de les millors presentacions de personatge del món dels musicals:

3 comentaris:

  1. Ara no sé si és aquesta o la de Victor o Victoria la que el meu pare em va fer veure de petita... només recordo que sortia la Liza Minelli (gran el Testimonio de La Hora Chanante") i la cançó "Money money" :P

    ResponElimina
  2. ¡Hola!

    Quería darte las gracias por el comentario informativo que dejaste en mi blog. Curioseando por el tuyo me ha sorprendido la cantidad de cosas que tenemos en común. Seguiré viniendo por aquí :)

    ResponElimina
  3. Nemui, si sortia Money Money llavors era Cabaret. A més, la prota de Victor o Victoria és Julie Andrews :)

    Cristina, gracias por el comentario!! :D A mí también me hizo mucha gracia cuando descubrí tu blog la de gustos que compartimos.

    ResponElimina