dilluns, 13 de setembre de 2010

La darrera nit dels Proms

Dissabte a la nit va ser el primer cop que vaig escoltar la darrera nit dels Proms (The Last Night of the Proms, dit amb més propietat) en directe. Es tracta del concert que tanca el festival de música clàssica d'estiu que munta la BBC i que enguany ha tingut més de 80 concerts, la majoria al Royal Albert Hall. El darrer prom és tot un esdeveniment a la Gran Bretanya: es viu com tota una reafirmació nacional, però jo crec que és també l'expressió de l'èxit de l'objectiu principal dels Proms: popularitzar la música clàssica. I és que a mi em costa molt imaginar-me aquí a Espanya una escena similar a la que es va viure al Royal Albert Hall i altres punts del país britànic dissabte: gent lluint banderes de tot arreu, cantant feliç peces de música clàssica. De component nacionalista, sí, però en un concert de música clàssica al cap i a la fi.
De fet, aconseguir una entrada per aquest darrer concert és d'allò més complicat. Es pot entrar en un sorteig general on deu ser complicadíssim aconseguir una entrada (el concert s'emet en directe en un munt de països, així que imagineu-vos quanta gent deu intentar tenir una entrada), o es pot optar per un altre sorteig una mica més fàcil. En aquest cas, aquells que hagin anat a cinc proms durant aquesta temporada tenen dret a entrar en un altre bombo, així com els prommers que hagin aguantat de peu també cinc concerts. Pels que no són tan afortunats, diverses ciutats organitzen festes als parcs per seguir el concert des de pantalles gegants, i on també es programen concerts propis. El més multitudinari es el de Hyde Park de Londres (vaig llegir pel Twitter que s'hi havien concentrat 30.000 persones!), on la programació musical també era espectacular: Josep Carreres, Kiri Te Kanawa, Brian May, etc.
En aquest darrer concert al Royal Albert Hall, evidentment, són les peces més populars les que sonen, i no les peces dodecafòniques que de tant en tant treuen el cap pel programa dels Proms. La primera part, però, sí que varia cada any, i enguany hi  ha tingut una presència important Txaikovski. A la segona, tot i que al principi també s'hi toca un programa específic, la part més important és aquella on sonen les cançons de sempre. De convidats estrella hi havia la soprano nord-americana Renée Fleming i el viola Maxim Rysanov.
Tot i que és difícil quedar-se només amb algunes escenes d'aquest concert, a casa ens va agradar especialment el moment en què, just abans de començar la part final tradicional, es va entonar el You'll Never Walk Alone. Aquí conegut sobretot pels hooligans del Liverpool que la canten abans de cada partit a casa, és de fet un tema del musical Carousel de Rodgers and Hammerstein II, als quals ja es va dedicar un prom enguany. Va ser especialment maco just abans de començar a cantar quan es va connectar amb els parcs on s'estaven seguint els proms i el director de la BBC Orchestra va demanar-los la participació en el cor "més gran del món"

De la part més nacionalista i tradicional, em quedo amb el Rule Britannia!, tot i que he de reconèixer que, vistos en vídeo, el públic es veu força més fred del que sonava per la ràdio.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada