Un cap de setmana a Madrid

Feia temps que teníem planejat de passar un cap de setmana a Madrid amb l'objectiu principal de veure la versió dels Miserables que s'hi està representant. A diferència d'altres obres musicals que, tot i dir-ho moltes vegades, ens van acabar passant de llarg (Jesucrist Superstar és una de les que més em dol), aquest cop sí  que vam poder passar dels plans a l'acció i el passat cap de setmana, aprofitant els meus primers dies lliure d'exàmens, vam agafar l'AVE i cap a la capital!

La veritat és que em fa una mica de vergonya reconèixer que, en tota la meva vida, tan sols havia estat dos cops a Madrid. I això tot i que és una ciutat que m'agrada i que, amb l'AVE, la tinc a menys de tres hores (tot i que el preu del bitllet ho compliqui una mica tot plegat). Per això, tenia especials ganes també de passar uns dies desconnectant a la ciutat. Per cert, us aviso que les fotos que posaré les vaig fer amb el meu mòbil, així que la qualitat no és gaire bona.

Tot i que el nostre hotel ens va desencisar una mica (pagar per un tres estrelles i acabar en una habitació pròpia d'una pensió ben decorada), tenia l'avantatge d'estar molt a prop de tot: a cinc minuts de la Puerta del Sol, a cinc minuts de la Plaza Mayor i a cinc minuts també de Callao, a la Gran Via. Com que vam arribar divendres al vespre, la primera nit la vam dedicar a saludar la Puerta del Sol i caminar per la Gran Via (on vam anar a recollir les entrades pel teatre, on hi anàvem dissabte), abans d'anar a sopar al restaurant Wagaboo, que havíem reservat a prop de la Plaza Colón. Havia vist algun comentari per internet d'aquest restaurant i em feia força gràcia provar-ho, a més que no semblava gaire car. A més que deixaven reservar còmodament per internet. Ens va agradar força el local i ens vam inflar a menjar amb un menú degustació on barrejaven menjar italià, americà, asiàtic i no sé d'on més. Molt curiós i força bo.

Al dia següent els nostres plans van quedar una mica alterats pel mal temps: es va passar tot el dia plovent sense descans, així que ens va tocar buscar refugi als museus per evitar acabar xops i de malhumorats. Vam començar pel Museu Arqueològic Nacional, que jo tenia moltes ganes de veure. El museu està teòricament tancat per obres, però sí que es pot visitar l'exposició Tesoros, on es concentren les peces imprescindibles de la col·lecció. Per qui no ho sàpiga, em refereixo a la Dama d'Elx i la Dama de Baza, al tresor de Guarrazar de l'art visigot, al cèrvol de Medina Azahara a Còrdoba, a una col·lecció esplèndida de ceràmica grega, i a moltes altres coses que als estudiants d'Història de l'Art ens interessen un munt i a la resta dels mortals potser els cansen una mica. Per això, el contratemps que només poguéssim veure aquesta exposició va servir perquè el meu acompanyant no acabés avorrit de peces i també s'ho passés  bé. Potser no es va quedar tan hipnotitzat com jo amb la Dama d'Elx (a la qual no podia deixar de mirar!), però com a mínim no el vaig torturar excessivament.

En sortir de l'arqueològic, i com continuava plovent amb força, vam decidir anar a passar la tarda al Prado i, aprofitant la incorporació de la cafeteria (si no m'equivoco, diria que abans de l'ampliació amb l'edifici dels Jerónimos aquella cafeteria no estava allà), vam dinar també al museu. Us podeu imaginar que visitar el Prado és per mi com pujar una estoneta al Paradís, igual que em passa en qualsevol d'aquests grans museus, i trobo que amb la nova ampliació ha guanyat moltíssim. Però com que sóc una dona també de costums, sempre em quedo amb la col·lecció d'obres de Velázquez, i, sobretot, de Goya, a qui encara has d'anar perseguint per les diferents plantes del museu (i això no desorienta els turistes? no seria millor posar tot Goya en una mateixa planta i traslladar la resta?).

Després de quatre hores de museu (de tant en tant també vaig seure per descansar de quadres), vam tornar cap a l'hotel per preparar-nos per al teatre (tot i que l'obra la comentaré en un proper post). En sortir del teatre, vam decidir anar a prendre alguna cosa pels voltants de la Plaza España, i vam acabar dins d'un bar-cafeteria molt agradable, amb un gat al cartell, i on ens van servir allò que als catalans tant ens sorprèn: una tapa gratuïta amb la beguda. Que, per cert, em va venir de perles perquè tenia força gana després de les tres hores de teatre i del poquet que havíem menjat abans de l'obra. Fins i tot em vaig sentir com en aquell capítol de la sèrie de TV3 Plats Bruts, en què un dels protagonistes decidia abandonar Catalunya i fer-se madrileny perquè alla les tapes eren gratis.

Al matí següent, el dia de la nostra tornada, el temps a Madrid es va llevar força millor. Fins i tot a estones va sortir el sol. Vam aprofitar per anar a voltar una bona estona per la gegantina Fnac de Callao (i reconec que vaig pecar molt i em vaig comprar una funda nova per l'e-reader, un llibre de reposteria i el llibre Shakespeare de Bill Bryson). Després, amb els peus ja cansats, vam anar a treure el nas per la Plaza Mayor, que estava repleta de gent que aprofitava el bon temps.

Tot seguit, un tomb per la Latina, dinar a un local del barri, i de nou cap a Atocha a agafar l'AVE. Un viatge llampec, en definitiva, però que ens va servir per desconnectar i recuperar forces de cara al retorn a la feina i al segon semestre de la universitat, amb el qual ja estic batallant. Molt aviat, el post sobre la perla del cap de setmana: Los Miserables al teatre Lope de Vega.