dimecres, 16 de febrer de 2011

Adéu al Japó

S'acaben ja les cròniques del meu viatge a Japó (cosa que no està gens malament ja que fa com tres mesos que hi vaig tornar...) i ho faig fent-vos un resum dels dos últims dies d'estada. Us estalvio, per tant, el llarguíssim viatge de 24 hores de Tokyo a l'aeroport de Barcelona només dient-vos que va ser llarg, cansat i que durant l'escala a l'aeroport de Zurich, a més d'estar absolutament adormida en plan indigent a la sala d'espera, feia un fred horrorós que em va fer estar malalta amb febre al dia següent.

Desgràcies a banda, el nostre darrer dia d'estada amb la Nemui a Kiyosu era el dia del treball al Japó, el que vol dir que part del país deixa de treballar, però que n'hi ha una altra (totes les botigues, alguns oficinistes i més) que continua treballant com si res. Però com que la nostra amfitriona era del primer grup, vam optar per marxar totes tres d'excursió a la propera Inuyama a veure, un cop més, unes quantes pintoresques fulles vermelles.

Abans, però, tocava la visita de rigor als dos punts estrella de Kiyosu: l'oficina del centre cívic on treballa la Nemui i, sobretot, el castell. I és que resulta que Kiyosu va ser capital durant un breu temps i tenia un castell propi, però finalment es va optar per traslladar-lo, maó a maó, a Nagoya, deixant el poble sense habitants. Fa uns quants anys van decidir reconstruir-lo, i ara es pot visitar amb tota una exposició força interessant si entens japonès, tot i que nosaltres teníem la sort que la nostra amfitriona ens fes cinc cèntims de tot plegat.

Tot seguit, vam agafar el tren cap a Inuyama, una ciutat famosa pel seu castell, tot i que nosaltres vam anar a fer una ruta per un parell de temples amagats entre el bosc i a la vora d'un riu i que inclouen un de dedicat al Momotaro, que és un personatge de conte japonès. He de dir que tot i que ja estava una mica farta de fulles vermelles, va ser una experiència força divertida i vam riure molt.

Després de la visita, i mentre ja es feia de nit, vam tornar cap a Nagoya, ja que aquella nit anàvem a veure la darrera pel·lícula estrenada de Harry Potter, com ja vaig explicar. Aquesta va ser pràcticament la nostra darrera activitat les tres plegades, ja que al dia següent la Cris i jo vam agafar les nostres maletes i de nou cap a Tòkyo, on fèiem nit la nostra darrera jornada de viatge abans d'agafar el vol de tornada a casa. I al Shinkansen, un dels moments imprescindibles: les vistes del mont Fuji des del vagó del tren.

El nostre darrer dia a Tokyo va ser especialment de relax. Després d'instal·lar-nos de nou al mateix hotel dels primers dies, vam dedicar-nos a comprar els souvenirs pendents, i, després, a caminar una mica sense rumb pel barri de Ropongi (volíem anar al museu d'art modern però ens el vam trobar tancat). I després, a refer les maletes i, al matí següent cap a l'aeroport.

Així s'acabava una aventura a un país absolutament diferent i que em va oferir la capacitat de desconnectar completament de la meva vida diària. I d'això es tracta viatjar, no?


1 comentari:

  1. Oh, qué pena que se acabe el viaje, me ha encantado leer las crónicas.

    ResponElimina