dimecres, 16 de gener de 2013

Orgull i Prejudici, 200 aniversari. Tres adaptacions d'una escena favorita

El proper dilluns 28 de gener es compliran exactament 200 anys des que es va publicar per primer cop, el 1813, la novel·la Pride and Prejudice (Orgull i Prejudici), de Jane Austen. És una de les meves novel·les preferides (tot i que molt sovint escollir entre les diferents obres de Jane Austen una favorita és una tasca gairebé impossible), i amb l'allau d'informacions relatives a aquest títol,  la temptació és massa gran per resistir-me. Així que m'he decidit a commemorar una data tan important d'alguna forma a través d'aquest humil racó d'internet durant tot aquest 2013.

Per això, he decidit que durant aquest any aniré penjant diferents articles relacionats amb la novel·la i les seves múltiples adaptacions, actes relacionats amb el bicentenari, etc. Evidentment, hi haurà una relectura (ja en marxa i que espero poder publicar coincidint amb la data clau de l'aniversari de la seva publicació) i segurament un revisionat de diferents adaptacions, activitats totes elles per a les quals em cal ben poca excusa per cedir-hi.

Però també un divertimento que començo tot just avui: una comparació de les escenes preferides o més emblemàtiques del llibre en les seves tres adaptacions audiovisuals que fins ara m'han agradat més: la minisèrie emesa per la BBC el 1995, la pel·lícula de Joe Wright estrenada el 2005, i com a proposta més moderna, l'adaptació en vlog que actualment s'està emetent per Youtube, The Lizzie Bennet Diaries, i que segons la meva humil opinió, és la millor modernització de la història que he vist fins ara (i tot i que ja ho vaig fer en el seu moment, us la torno a recomanar amb tota la meva ànima austeniana. No us perdeu l'oportunitat de poder seguir-la, ni que sigui ja en el seu terç final, en temps real!)

I amb quina escena m'he decidit a començar? És dificilíssim escollir una escena preferida en el llibre, i li he donat unes quantes voltes a per on començar. I ho faré per una que, tot i ser una de les que més disfruto llegint, és la que encara no he vist cap adaptació que arribi al nivell d'aquella primera lectura d'Orgull i Prejudici. Però potser perquè és impossible superar aquesta sensació. Estic parlant del moment pivotal de tot l'argument, el moment emblemàtic per excel·lència: la primera proposició de matrimoni, i el rebuig, de Mr Darcy i Elizabeth Bennet.

La famosa minisèrie de la BBC és la que en fa una lectura més clàssica: situa l'acció just en el lloc on diu el llibre (la rectoria on viuen Charlotte i Mr Collins), utilitza frases gairebé literals de la novel·la, i adapta amb força gràcia les parts que Austen simplement ens narra. Crec que aquesta adaptació és tan mítica que molta gent (i m'incloc jo) quan rellegim la novel·la, ens sorprenem que no es diguin exactament les frases que aquí diu Colin Firth. D'aquesta adaptació m'agrada precisament això, que sigui fidel sense arribar al límit de ser massa acartonada. I, sobretot, Jennifer Ehle, que crec la millor Elizabeth Bennet de totes.



El 2005, Joe Wright es va prendre algunes llibertats més amb la novel·la, i no sols en quant a retallar metratge, sinó també a l'hora d'adaptar diverses escenes. Moltes de les seves opcions no encaixarien ni de llarg en el context social en què se situa la novel·la, però si ho mirem com a producte independent, per a mi funciona. Perquè en certa forma trasllada l'esperit de les accions dels personatges a contextos en què als espectadors del segle XXI els és més fàcil entendre'ls. En aquest cas, l'acció es trasllada a l'exterior, tenim la pluja per expressar la tempesta d'emocions que pateixen tots dos personatges (en direccions oposades) i alguns moments de tensió sexual afegits. Que tot i que els que diuen que Jane Austen és avorrida no s'ho creguin, també hi són clarament a la novel·la.


(YouTube només em deixa inserir aquest vídeo, que no té l'escena sencera. La podeu veure aquí )

A The Lizzie Bennet Diaries l'escena no sols és pivotal per l'argument, sinó també pel repartiment: aquest va ser el primer episodi en què vam poder veure l'actor que fa de Mr Darcy, Daniel Gordh (fins llavors ens havien ofert diferents imitacions per part de la resta de personatges). L'acció es trasllada a les oficines de Collins & Collins on ara Charlotte treballa i on van passar un grapat dels episodis equivalents als capítols del llibre a Kent, i l'adaptació de l'escena segueix bastant l'estructura de les adaptacions anteriors (especialment la del 2005), amb les modernitzacions mínimes necessàries. Ja us avanço que en altres escenes són bastant més diferents del llibre, però en aquest cas van optar per una estructura més clàssica. Tot i així, m'encanta el bon treball dels dos actors (Ashley Clements és qui fa de Lizzie Bennet) i la introducció que ens fan a la seva bona química davant la càmera.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada