Trabajos forzados (Daria Galateria)

Tot i que en alguna ocasió ja he comentat que el preu dels llibres de l'editorial Impedimenta em fa tirar enrere, moltes vegades em resulta complicat resistir-me a les seves edicions. I no sols per les seves portades (que en general m'encanten), la qualitat del paper o altres temes estètics, sinó perquè en el seu catàleg generalment trobo títols que em resulten imprescindibles per a la meva prestatgeria.

Trabajos Forzados, de Daria Galateria, és un llibre atípic entre els que acostumen a aparèixer en aquest blog. Bàsicament, perquè no és un llibre de ficció, sinó una espècie d'assaig. Però si tenim en compte que es tracta d'un assaig sobre el món dels escriptors i la seva vida més quotidiana, segurament entendreu perquè apareix entre les lectures de l'any passat.

Com el seu nom indica, a Trabajos Forzados aquesta autora italiana es dedica a recopilar algunes de les feines no literàries que diversos escriptors famosos es van veure obligats a realitzar per, ni més ni menys, poder pagar-se el pis, el menjar, i tot allò que feia possible que en el seu temps lliure poguessin crear algunes de les millors obres de la literatura. I tot i aquest adjectiu forçós en el seu títol, no sempre es tracta de feines que van acceptar obligats per les circumstàncies i les necessitats econòmiques: alguns dels escriptors de la novel·la consideren imprescindible tenir un treball diari "normal" per fer possible la creació literària, ja que consideren insuportable viure només dedicats a la lluita amb el paper en blanc. En d'altres casos, el relat serveix d'excusa per explicar el difícil ascens cap al món de la literatura d'alguns d'aquests autors, o com va ser el seu descobriment del món dels llibres.

Tot i que el llibre és una mica irregular i hi ha alguns casos que resulten més avorrits (bé per la poca fascinació personal que produeixen les seves històries, o bé perquè l'escriptor no sigui gaire conegut), en la seva lectura hi ha moments culminants. Com Maxim Gorki descobrint la literatura de les mans del cuiner del vaixell on treballava. O el misteriós i importantíssim encontre de Paul Claudel amb una misteriosa dona. O la vida plena d'aventures i feines dignes d'una novel·la de Jack London. O la pertorbadora vida de Charles Bukowski (qui es va oblidar que es volia suïcidar perquè es va posar a escriure), i de la qual en parlaré més endavant quan comenti el seu Ham on Rye.

A banda de la curiositat innata que moltes d'aquestes històries provoquen, en un moment de crisi com l'actual, en què molts hem d'assumir fer feines que segurament no són les que ens omplen més personalment ni les que somiàvem quan al col·legi ens demanaven què volíem ser de grans, aquest llibre suposa tot un canvi de perspectives. Perquè Kafka, Orwell o Raymond Chandler també van haver d'assumir aquests "sacrificis" del seu temps per poder pagar el lloguer o la hipoteca, i això no va evitar que es convertissin al mateix temps en escriptors memorables. Una altra forma de mirar la vida quan soni el proper cop el despertador, oi?