Comiat gastronòmic de Tokyo

Com que el nostre viatge al Japó va ser una mica atípic, tan sols vam estar tres dies a la ciutat de Tokyo. Tot i que és cert que el darrer dia hi vam tornar, va ser una jornada més de relax i compres de souvenirs que cap altra cosa, així que aquesta tercera jornada a la gran ciutat era més o menys el nostre comiat turístic.

La jornada va començar molt aviat: tot i que el dia tornava a ser plujós i fred, vam enfilar de bon matí cap al Mercat de Tsukiji, el principal mercat de peix de Tokyo i, suposo que, per extensió, de tot el Japó. He de confessar que el veritablement típic quan es visita aquest mercat és anar a la subhasta de les tonyines, però el problema és que per assitir-hi un ha de ser al mercat ¡a les quatre de la matinada! I que em perdonin els japonesos i els patrons dels turistes, però aixecar-me a aquella hora intempestiva per veure unes tonyines...

Així que vam anar una mica més tard, tot i que també a força primera hora, per veure el moviment intern del mercat. Ens va acompanyar un altre cop la noia japonesa que ens havia convidat a sopar en la nostra primera nit, que ens va anar explicant tot de coses de la gastronomia japonesa: quin és el peix globus (que tan sols es pot menjar si es cuina d'una forma concreta, ja que si no és verinós), de quina arrel es treu el wasabi, i, fins i tot, com es fa el tofu. I és que a banda de passejar entre parades i parades de peix, i esquivar un munt de carros mecanitzats que corrien com suïcides per dins del mercat, també vam trobar un local on feien tofu a la forma tradicional, amb uns xiulets que semblaven cridat "toooofuuuuu!" i on vam degustar-ne una terrina amb salsa de soja i un toc de wasabi.

Després del mercat, la nostra guia ens va portar fins a la Torre de Tokyo, que, de fet, és una rèplica de la Torre Eiffel de París, però en color vermell i un pèl més alta. Coses de les il·lusions òptiques, però la japonesa sembla de fet més baixa que la francesa ja que està en plena muntanyeta del barri de Roppongi, una de les zones que darrerament s'estan posant més de moda entre els estrangers a Tokyo. A la Torre de Tokyo tan sols vam pujar fins al primer mirador, i tot i que el dia estava molt boirós per culpa de la pluja, vam poder admirar una bona estona les vistes.

Després d'aquesta visita, la nostra acompanyant japonesa ens va deixar per tornar a la seva feina, i nosaltres vam enfilar cap al barri de Harajuku, on havíem quedat amb la Nemui. Abans, però, de trobar-nos, vam anar cap al Temple Meiji, que és un dels més macos que, per a mi, vam veure durant el viatge. Aquest temple està situat també al barri de Harajuku, però just a l'altra banda de les vies respecte de la zona de botigues de roba que havíem visitat el dia anterior. El temple està enmig d'un bosc molt frondós, construït artificialment fa unes quantes dècades, i que et fa oblidar que estàs al bell mig d'una de les ciutats més poblades i dinàmiques del món. Fet completament de fusta, és una visita preciosa i que dóna una gran sensació de pau.

Però la tranquil·litat es va acabar aviat i poc després ja estàvem amb la Nemui prenent uns regeneradors fideus per vèncer el fred. Abans de seguir les visites turístiques, ens va dur a una botiga repleta de tot d'objectes inspirats en personatges de dibuixos animats i còmics. Tot seguit, paraigües en mà, vam anar cap al centre neuràlgic de Tokyo: l'encreuament de Shibuya, que és el pas de vianants més transitat del món. Tot i que per culpa de la pluja no estava tan ple com de costum, us asseguro que és una vista que hipnotitza. Des de la barra de l'Starbucks situat just davant, un podria passar hores mirant passar la gent, primer esperar pacientment i després creuant en totes les direccions possibles.

Abans de creuar Shibuya, però, és parada obligatòria fer una visita a Hachiko, l'estàtua d'un gos situada just davant del pas de vianants. L'escultura es va fer en homenatge a un gos que als anys vint hi anava cada dia a esperar el seu amo, i, quan l'home va morir, va continuar apareixent a la sortida de l'estació cada dia fins que l'animal va morir.

Històries a banda, l'entorn de Shibuya és el lloc idoni per fer dues activitats bàsiques: fer-se unes purikura i xafardejar els Love Hotels, establiments que lloguen les seves habitacions per hores amb un objectiu força clar...

Amb tot això, però, arribava el moment de separar-nos de la Nemui, tot i que només temporalment. Ella retornava al seu poble (Kiyosu), i nosaltres ens preparàvem per a la darrera nit a Tokyo abans de començar a voltar pel Japó.