In search of the Brontës

Com ja vaig avisar, aquests dies puc treure el cap menys de l'habitual ja que s'apropen els exàmens a la universitat i, combinar els estudis amb feina i guàrdies de cap de setmana i altres històries que van sorgint es va fent una mica més complicat. És en moments com aquests, en què un necessita algun tipus de "premi" per fer descansos en certa forma justificats entre hora d'estudi i hora d'estudi, quan m'acostumo a enganxar a alguna sèrie, minisèrie o pel·lícula que pugui anar veient a trossets. I les que estan pujades al Youtube, en petits trossos de deu minuts, són evidentment el remei ideal.

Així és com, al principi de la sessió d'enclaustrament estudiantil d'aquest semestre, vaig recuperar In search of the Brontës, de la qual fa moltíssim que en va parlar Cristina al seu blog i que havia quedat anotada en algun racó del meu cervell. M'ho vaig plantejar com una sèrie o documental (perquè no tinc gaire clar on classificar-la) que veuria a petits trossets, però va passar l'inevitable: m'hi vaig enganxar i vaig acabar aparcant temporalment els llibres per veure-la sencera en un únic cap de setmana.

Una de les curiositats més interessants d'aquesta proposta, estrenada per la BBC l'any 2003, és la seva barreja de gèneres. Es tracta, de fet, d'un documental sobre la vida de les Brontë, però escenificat tot per actors. Una barreja, per tant, de documental i ficció que rebutja explicar-nos una biografia a través de fotos i imatges buides de protagonistes, sinó recreant com podrien haver estat aquelles històries. El plantejament, per tant, és força curiós, però crec que té un avantatge: es fa molt més fàcilment digerible que el típic documental que avorreix a més d'un i estic segura que és una proposta que va atreure molt públic que generalment no segueix aquest tipus de programes.

Si a això se li afegeix que els personatges estan ben interpretats i la història generalment ben tramada i documentada (he llegit que hi ha alguns errors, però com que no sóc una gran experta en Brontës tampoc no hi entraré), us podeu imaginar que el resultat és força interessant. Evidentment, la història és força dramàtica, però el guió no carrega les tintes en aquests moments i s'interessa molt per intentar comprendre què va conduir les tres germanes a escriure, i tracta personatges que, moltes vegades, passen a ser dimonitzats, com el germà Branwell o el pare Patrick Brontë.

Per cert, que si algú està interessat, la sèrie es pot veure a través de You Tube, en anglès i subtítols en grec.