El que els Reis Mags han deixat

La nit i el dia de Reis són dels meus dies preferits de l'any, i tot i que ja sóc ben crescudeta, encara conservo part de la il·lusió de quan era petita i gairebé no podia aguantar els nervis durant tota la tarda i nit anterior per poder obrir els meus regals al matí següent. Tot i que ja no sigui el mateix, he de dir que aquest any, o bé he fet molta bondat, o bé els Reis han volgut ser molt generosos, perquè he rebut un munt de coses, i a més molt variades: pràctiques, d'oci, de vestir i per a la llar.
En el meu cas, els regals de Reis s'han de fer en dues tongades: una el dia 25 (quan formalment qui ve és Santa Claus, però que és l'única ocasió que tinc per obrir els paquets a la casa de la meva família) i el dia 6, quan Ses Majestats es passen pel meu piset de Tarragona.
Tot això és el que han anat deixant sota l'arbre aquest Nadal:

• L'enorme i pesadíssim (en pes físic, que no de forma figurada) llibre sobre la història de l'art de Frederick Hartt. Una obra venerada entre els estudiants d'Història de l'Art a la UNED, així que no podia faltar a la meva prestatgeria.
• Un nou carro per anar a fer la compra (activitat que, he de reconèixer, no sóc jo qui fa habitualment). Però no un carro qualsevol, sinó el VIP dels carros: plegable, amb bossa isotèrmica, bossa interior que es pot treure i rentar, possibilitat d'anar a 2 o 4 rodes... Gairebé et fa la compra ell solet!
• Moltíssima música: els grans èxits remasteritzats dels Beatles, i dos dels CD/DVD's de la remasterització del catàleg de Depeche Mode: Black Celebration i Songs of Faith and Devotion, que són els meus dos discos preferits. Aquestes reedicions inclouen petits documentals, cançons extres i la possibilitat d'escoltar el disc en so envolvent 5.1, perquè és que el següent regal és...
• Un sistema de Home Cinema pel menjador. Més pràctic del que us pugueu pensar, i és que nosaltres no tenim cobertura de ràdio a casa nostra, ja que som un primer mig amagat de les ones electromagnètiques, així que la única font de so i música que tenim és la TDT i el DVD. I ara ho podrem escoltar amb una qualitat com cal.
• Un llibre que tenia moltes ganes de tenir i que de tant dir-ho crec que no he deixat més remei als pobres Reis: Sunset Park, de Paul Auster. Tinc moltíssimes ganes de començar-ho després de llegir comentaris molt i molt bons.
• Una col·lecció de DVD's amb un títol poc afortunat, però que inclou adaptacions per la televisió d'obres de Jane Austen i les germanes Brontë: les darreres fetes de Persuasion, Mansfield Park i Northanger Abbey d'Austen, i les adaptacions dels 90 de Jane Eyre de Charlotte Brontë i Wuthering Heights d'Emily Brontë. Les tres primeres ja les he vistes per internet, i de les dues darreres no tinc gaires referències. 
• Unes sabatilles noves per estar per casa després que les meves actuals sabatilles hagin començat a desintegrar-se, i un conjunt de roba interior.
• I, finalment, una divertídissima taça de Bob Esponja que segur que m'animarà molt en les sessions d'estudi intensiu que s'apropen en les properes setmanes.

I és que el Nadal és per mi, des de l'any passat, l'última oportunitat per desconnectar abans d'entrar en la recta final de la meva activitat d'estudiant a temps parcial: d'aquí cinc-set setmanes m'examino d'Art Prehistòric i Art Medieval a la UNED, i abans de finals de mes he d'acabar l'últim treball del curset de francès que estic fent a la UOC. Tot i això, tranquils, que seguiré apareixent per aquí, entre llibre i llibre, per nous capítols del meu viatge al Japó i altres coses que vagin passant.