dilluns, 3 de gener del 2011

The Princess Bride (William Goldman)


 Per molts llibres que vaig descobrint en la meva vida, The Princess Bride és i crec que serà sempre el meu preferit. I juntament amb la tan famosa pel·lícula inspirada en la novel·la (i amb força encert, ja que el guionista és el mateix autor del llibre, William Goldman) formen part de la meva infància i adolescència, i mai no em cansaria de rellegir-lo. Com us podeu imaginar, fa anys que tinc una meravellosa edició en castellà de la qual passo les pàgines amb moltíssima cura cada cop que la fullejo, però mai no havia tingut l'oportunitat de llegir-la en el seu idioma original, l'anglès.

Fins ara. Aquest estiu, mentre voltàvem per Cardiff en el nostre viatge per Anglaterra i Gal·les, vam anar a parar a una llibreria amb força encant. A Cardiff, com també passa a d'altres ciutats, són típiques les botiques situades en galeries cobertes, i entre elles hi ha diverses llibreries. Aquesta, tenia diversos pisos plens de llibres amuntegats, i entre prestatgeria i prestatgeria vaig trobar-me aquesta edició en anglès i molt bé de preu. Evidentment, va venir amb mi cap a Tarragona, i ja vaig començar a llegir-lo aquest mateix estiu, tot i que finalment el vaig deixar de banda per altres lectures que li feien la competència. La seva oportunitat final li ha arribat durant el viatge al Japó, ja que era el segon llibre que vaig carregar a la motxilla aquests dies. A més, a diferència de la meva edició en castellà, té l'afegit d'incloure un epíleg, Buttercup's Baby, que m'ha permès allargar una mica més la festa.


La majoria de gent ha vist la pel·lícula, i pensa en aquell nen malalt al llit a qui el seu avi explica un conte. És aquest el punt de vista cinematogràfic i, tot i que trobo que era una bona resolució en la seva adaptació, he de dir que el punt de vista de la novel·la és molt millor i divertit. I és que abans de començar a conèixer les aventures dels personatges protagonistes (la bellíssima Buttercup, el valent Westley, el cruel príncep Humperdinck...), a la novel·la ens trobem tota una introducció llarguíssima on William Goldman ens fa creure que aquest és el llibre que el seu pare, nadiu de l'imaginari país de Florin, li va llegir quan va estar malalt durant mesos. I que aquest va ser el moment d'inflexió de la seva vida que el va dur a convertir-se en escriptor i guionista. Però un dia, Goldman decideix regalar-li al seu fill el mateix llibre, amb la intenció de provocar-li la mateixa sensació, i descobreix que el llibre és, de fet, un avorriment, ja que el seu pare només li llegia les millors parts. Però aquí tenim el nostre Goldman valerós, que ens ofereix la primera versió resumida de The Princess Bride, amb alguns sucosos comentaris sobre el que està passant.

El millor d'aquesta novel·la és que, si busques les aventures romàntiques, les trobaràs. Si busques l'acció que el petit Goldman anhelava, la trobaràs. Si necessites una novel·la per riure, riuràs. I si vols un llibre per pensar, també ho trobaràs. Per què entre comentari irònic i riallada, en Goldman ens ensenya una lliçó: la vida no és justa, i potser seria hora que els llibres per a nens i joves ens ho comencin a ensenyar.

Així que ha estat tot un plaer retrobar-me amb tot aquest reguitzell de personatges, els de conte i els que es fan passar per reals, i estic segura que a partir d'ara ens continuarem veient de tant en tant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada