dimarts, 11 de gener de 2011

The Darcys and the Bingleys (Marsha Altman)

Vagi per davant que no sóc gaire aficionada a les continuacions de les novel·les de Jane Austen, que és tot un subgènere en el món de la literatura femenina en anglès. No m'entretinc en buscar aquests llibres ni en llegir-los perquè és gairebé impossible que es pugui arribar al nivell de l'autora i perquè, en general, m'agrada en tot cas imaginar què hi ha més enllà del final d'una novel·la, i no m'agrada que m'ho donin tot fet. I menys encara si són llibres de poca qualitat i de dedicació gairebé pornogràfica que un es pot anar trobant per aquest món (i estic pensant en certa seqüela que vaig trobar en un Bed & Breakfast de Gal·les).

Doncs bé, llavors per què avui hi ha aquesta entrada al blog? Doncs resulta que el passat 15 de desembre, coincidint ambel que hagués estat el 235 aniversari de Jane Austen, una editorial força especialitzada en aquest tipus de novel·les va decidir regalar deu ebooks de seqüeles de Pride and Prejudice. I a mi el cartell "gratis" em pot, així que me'ls vaig descarregar tots i els vaig carregar al meu reader. Bé, i ja que hi ére, i estava en una època estressant a la feina (són aquelles èpoques en què sóc dèbil i necessito una lectura lleugera, tipo Cosmopolitan) em vaig dedicar a descobrir una d'aquestes seqüeles: The Darcys and the Bingleys, de Marsha Altman.

He de dir que, en general, he gaudit força de la lectura. No és un dels meus preferits de l'any passat, ni de lluny, però el llibre és entretingut i no m'ha desentonat gaire amb el que és la història original. Està ben escrit (tan complicat de trobar en segons quines seqüeles!), no hi ha un excés de referències sexuals (que no és que hi tingui res en contra, però en algun altre que he fullejat ocupaven com el 80% de la novel·la) i la història més o menys va fluint.

La narració es divideix en tres parts, cadascuna amb una trama gairebé independent. Això ja no m'agrada gaire, perquè o bé fas tres històries curtes, o fas una novel·la amb una bona trama. Les dues primeres parts no és que aportin res sorprenent: la primera és sobre els dies previs a la boda dels personatges del títol, i la segona sobre els primers mesos de matrimoni (això ho trobeu al 99,99% de les seqüeles de la novel·la). Finalment, a la tercera se'ns introdueix una història d'intriga, potser una mica forçada, però que fa la seva funció.

Així que aquesta novel·la seria a la literatura el que Missió Impossible al cinema: no et canviarà la visió que tens de la literatura, però et fa passar una bona estona que seria encara millor amb un bol de crispetes al costat.

De moment, no tinc previst tornar a intentar-ho amb alguna altra de les deu seqüeles gratuïtes, però no descarto en alguns mesos tornar a caure en la temptació...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada